ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
LA PELL FREDA
L'any 2002 Albert Sánchez Piñol
(Barcelona, 1965), antropòleg i escriptor català va publicar la
seva primera novel·la: La pell freda. L'èxit d'aquesta obra
va ser immediat i ha estat publicada en trenta-set llengües a més
de tenir prevista una adaptació cinematogràfica.
Tanmateix, La pell freda és
una obra que ens pot desconcertar. Una veu en primera persona, la
qual resulta ser la d'un antic lluitador de la Independència
d'Irlanda, ens explica com, cansat de la vida que li ofereix el món
occidental, decideix acceptar una feina d'oficial atmosfèric a una
illa perduda enmig de l'Atlàntic, lluny de qualsevol ruta marítima.
Quan arriba a l'illa s'estranya de no ser rebut per Batís Caffó,
l'únic habitant d'aquell lloc inhòspit. Tot i així, decideix
instal·lar-se a la seva cabana i, durant la nit, rep la visita
inesperada d'unes criatures que són descrites com a formigues en
forma humana. El neguit del primer vespre i la falta de munició per
a seguir-se defensant d'aquestes criatures el porten a cercar ajuda
en la figura de l'encarregat del far. Caffó, tanmateix, l'hi nega
qualsevol tipus de relació i comença una lluita per la
supervivència que es mescla amb els éssers fantàstics, la intriga
i la fascinació.
La figura d'Aneris, que
curiosament significa sirena a l'inrevés, fa que aparegui la part
més biològica dels dos habitants de l'illa. Aneris forma part de la
raça dels Citauca, aquells als quals exterminen, però, tanmateix,
aquest fet no impedeix que els dos homes mantenguin relacions sexuals
amb ella i embogesquin per culpa del temor a ser traïts per l'altre.
Alfred Caroll, en una crítica a
la novel·la explica que La pell freda no és ni una obra de
reflexió filosòfica ni una al·legoria a la societat. Així doncs,
què pretén Sánchez Piñol? En aquest sentit, penso que un dels
aspectes més interessants de la novel·la és com tracta la
desesperació dels dos homes en una situació límit. Els seus
instints més bàsics els porten a matar per a sobreviure, a tenir
sexe amb un monstre, a intentar confiar sense aconseguir-ho i, en el
cas de Batís Caffó, a provocar-se la pròpia mort.
El sentit final de l'obra,
doncs, posa de manifest la idea cíclica de la història. Quan Caffó
es suïcida, l'altre personatge li usurpa la identitat, al mateix
temps que arriba el nou oficial atmosfèric. Lloc de feina que sembla
ser inexistent.
La pell freda és una
novel·la que provoca sensacions: temor, fascinació, llàstima... al
mateix temps que et permet endinsar-se en un món que aparentment és
el nostre però amb moltes restriccions. Ni al·legoria social ni
reflexió filosòfica, la història que narra Sánchez Piñol se
t'enganxa i no et permet deixar-la a mitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada