dimecres, 20 de març del 2013

L'extinció: joc poètic i reflexió social

SEBASTIÀ ALZAMORA
L'EXTINCIÓ

 Una Mallorca dessolada, un castell amb personalitat pròpia, tres personatges històrics i el pas del temps són els ingredients de L'extinció, la primera novel·la de l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora.
La ficció i la realitat es mesclen per crear una narració plena de referències al món clàssic que fan pensar amb el pas del temps i amb la pèrdua de la pròpia identitat. La novel·la gira entorn de la figura de Chesnutt, el darrer habitant de Mallorca, i les figures reals del científic Oppenheimer, el músic Gabriel Fauré i l'anarquista Sébastien Fauré.
Mitjançant una llengua culta i farcida de sinestèsies, l'autor de la novel·la crea un món distorsionat on res és el que sembla i tot és el que és. Recorda, en certa manera, al “Jardí de les delícies” del Bosco per la seva complexitat i la seva personalitat única.

El jardí de les delícies

Una característica que crida l'atenció de la novel·la en qüestió és la base experimental del llenguatge; a les descripcions del segon capítol no hi apareix cap signe de puntuació i, aquest fet, unit a la complexitat del llenguatge, creen la sensació de rapidesa temporal que ens fa passar pàgines per a descobrir-mos un desenllaç no gaire esperançador.
La bellesa del llenguatge es contraposa amb l'horror, la por i la violència. Els personatges perden qualsevol petita espurna de dignitat per a convertir-se en els titelles del temor i la destrucció més primaris. Aquesta característica, a més de fer-mos reflexionar sobre el món que ens envolta ens endinsa en un món d'intensitats estridents replet d'elements poètics molt vius i fascinants. 

dilluns, 4 de març del 2013

De literatura estructural

VICENÇ PAGÈS
ELS JUGADORS DE WHIST

 El 2009 Vicenç Pagès va publicar una novel·la que ha estat considerada per la crítica com una de les obres més importants dels darrers deu anys. Així doncs, Els jugadors de whist és una obra que juga, en certa manera, amb les límits de la literatura actual i crea una ficció fresca i moderna.
En Jordi Recasens viu en una crisi d'identitat constant. Instal·lat al garatge de casa seva, sense haver complit les seves aspiracions laborals i a punt de casar la seva filla, el protagonista fa un repàs del seu passat i del seu present, marcant les diferències històriques i socials dels dos moments.
La novel·la està dividida en tres parts les quals, en certa manera, representen un moment en la vida d'en Jordi. Tanmateix, tota l'acció comença amb les noces de la seva filla de vint anys i la primera part representa el matí de la boda i el passat infantil del protagonista, la segona part posa èmfasi en el convit i en la vida juvenil d'en Jordi i, finalment, la tercera part desfigura la visió principal de la novel·la, deixa de parlar del passat i es centra en el present del protagonista que, enamorat de la Halley, una amiga de la seva filla, perd el cap i el nord per acabar formant part, com diu Maria Dasca, d'una ficció creada per una existència aliena a la seva.
Els elements que fan que Els jugadors de whist sigui una obra actual són varis. En primer lloc cal dir que l'estructura del llibre juga amb el passat i el present, amb les veus narratives – que són vàries – i amb l'ús d'hipertextos electrònics. Totes aquestes característiques, que agafen sentit al final de la història, són les que configuren el significat de l'obra i les que, alhora, permeten que la lectura del llibre sigui planera i senzilla. Alguns crítics han dit que l'obra de Vicenç Pagès està dedicada als seus lectors, està configurada de manera que, al final, tot agafi sentit. Els escenaris, els personatges i les accions giren de manera circular i tots els elements s'acaben relacionant entre ells, de manera autònoma.
Com ja hem esmentat anteriorment, el joc entre passat i present es fa patent a partir de l'ús d'hipertextos de xarxes socials. Els blogs, els fotologs i els posts es contraposen al “diari d'en Biel”, un amic d'infància del protagonista. Així doncs, hem passat dels diaris en paper als diaris electrònics, de la personalitat individual a les personalitats socials.
Al llarg de les dues primeres parts van apareixent tres tipus diferents d'hipertextos: “Els posts de la Chris”, “El blog intermitent de la Tina” i el fotolog de la Halley. Al final de la segona part, tanmateix, descobrim que la Cristina, la Tina, la Chris i la Halley són cares diferents d'una mateixa moneda, la mateixa persona real amb diferents personalitats a la xarxa. Ingènua i maliciosa, nena i dona, atrevida i discreta, la Halley és un joc d'antònims que juga amb la vida d'en Jordi i en crea una ficció.
La novel·la de Pagès és interessant per moltes coses. És una obra d'enginyeria estructural, natural, senzilla i plena de sorpreses que agafen sentit a les seves darreres pàgines. Farcida de referències pop realment vives, amb personatges de dues generacions diferents i seguint les bases de la novel·la contemporània, és un dels millors llibres que he pogut llegir aquest any i, sens dubte, el recomano a totes aquelles persones interessades en la narrativa, la societat i les formes d'art actuals.