VICENÇ PAGÈS
ELS JUGADORS DE WHIST
El 2009 Vicenç Pagès va publicar una novel·la que ha estat
considerada per la crítica com una de les obres més importants dels
darrers deu anys. Així doncs, Els jugadors de whist
és una obra que juga, en certa manera, amb les límits de la
literatura actual i crea una ficció fresca i moderna.
En Jordi Recasens viu en una crisi d'identitat constant. Instal·lat
al garatge de casa seva, sense haver complit les seves aspiracions
laborals i a punt de casar la seva filla, el protagonista fa un repàs
del seu passat i del seu present, marcant les diferències
històriques i socials dels dos moments.
La novel·la està dividida en tres parts les quals, en certa
manera, representen un moment en la vida d'en Jordi. Tanmateix, tota
l'acció comença amb les noces de la seva filla de vint anys i la
primera part representa el matí de la boda i el passat infantil del
protagonista, la segona part posa èmfasi en el convit i en la vida
juvenil d'en Jordi i, finalment, la tercera part desfigura la visió
principal de la novel·la, deixa de parlar del passat i es centra en
el present del protagonista que, enamorat de la Halley, una amiga de
la seva filla, perd el cap i el nord per acabar formant part, com
diu Maria Dasca, d'una ficció creada per una existència aliena a la
seva.
Els elements que fan que Els
jugadors de whist sigui una obra
actual són varis. En primer lloc cal dir que l'estructura del llibre
juga amb el passat i el present, amb les veus narratives – que són
vàries – i amb l'ús d'hipertextos electrònics. Totes aquestes
característiques, que agafen sentit al final de la història, són
les que configuren el significat de l'obra i les que, alhora,
permeten que la lectura del llibre sigui planera i senzilla. Alguns
crítics han dit que l'obra de Vicenç Pagès està dedicada als seus
lectors, està configurada de manera que, al final, tot agafi sentit.
Els escenaris, els personatges i les accions giren de manera circular
i tots els elements s'acaben relacionant entre ells, de manera
autònoma.
Com ja hem esmentat anteriorment, el joc entre passat i present es
fa patent a partir de l'ús d'hipertextos de xarxes socials. Els
blogs, els fotologs i els posts es contraposen al “diari d'en
Biel”, un amic d'infància del protagonista. Així doncs, hem
passat dels diaris en paper als diaris electrònics, de la
personalitat individual a les personalitats socials.
Al llarg de les dues primeres parts
van apareixent tres tipus diferents d'hipertextos: “Els posts de la
Chris”, “El blog intermitent de la Tina” i el fotolog de la
Halley. Al final de la segona part, tanmateix, descobrim que la
Cristina, la Tina, la Chris i la Halley són cares diferents d'una
mateixa moneda, la mateixa persona real amb diferents personalitats a
la xarxa.
Ingènua i maliciosa, nena i dona, atrevida i discreta, la Halley és
un joc d'antònims que juga amb la vida d'en Jordi i en crea una
ficció.
La
novel·la de Pagès és interessant per moltes coses. És una obra
d'enginyeria estructural, natural, senzilla i plena de sorpreses que
agafen sentit a les seves darreres pàgines. Farcida de referències
pop realment vives, amb personatges de dues generacions diferents i
seguint les bases de la novel·la contemporània, és un dels millors
llibres que he pogut llegir aquest any i, sens dubte, el recomano a
totes aquelles persones interessades en la narrativa, la societat i
les formes d'art actuals.
