SEBASTIÀ ALZAMORA
L'EXTINCIÓ
Una
Mallorca dessolada, un castell amb personalitat pròpia, tres
personatges històrics i el pas del temps són els ingredients de
L'extinció, la primera
novel·la de l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora.
La
ficció i la realitat es mesclen per crear una narració plena de
referències al món clàssic que fan pensar amb el pas del temps i
amb la pèrdua de la pròpia identitat. La novel·la gira entorn de
la figura de Chesnutt, el darrer habitant de Mallorca, i les figures
reals del científic Oppenheimer, el músic Gabriel Fauré i
l'anarquista Sébastien Fauré.
Mitjançant
una llengua culta i farcida de sinestèsies, l'autor de la novel·la
crea un món distorsionat on res és el que sembla i tot és el que
és. Recorda, en certa manera, al “Jardí de les delícies” del
Bosco per la seva complexitat i la seva personalitat única.
 |
| El jardí de les delícies |
Una
característica que crida l'atenció de la novel·la en qüestió és
la base experimental del llenguatge; a les descripcions del segon
capítol no hi apareix cap signe de puntuació i, aquest fet, unit a
la complexitat del llenguatge, creen la sensació de rapidesa
temporal que ens fa passar pàgines per a descobrir-mos un desenllaç
no gaire esperançador.
La
bellesa del llenguatge es contraposa amb l'horror, la por i la
violència. Els personatges perden qualsevol petita espurna de
dignitat per a convertir-se en els titelles del temor i la destrucció
més primaris. Aquesta característica, a més de fer-mos reflexionar
sobre el món que ens envolta ens endinsa en un món d'intensitats
estridents replet d'elements poètics molt vius i fascinants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada