Un món feliç
ALDOUS HUXLEY
 |
| Aldous Huxley |
Un món feliç, publicada amb el títol original Brave new
world va ser publicada el 1932 i ha estat considerada com una de
les novel·les de ciència ficció més importants del segle XX. En
aquest sentit, la novel·la està ambientada en un món utòpic on la
llibertat i els lligams emocionals han perdut el seu significat a
favor del consumisme, la superficialitat i el detriment dels valors
humanístics.
La història succeeix durant l'any 141 d.F (després de Henry Ford)
a l'Estat Mundial. Després de la guerra dels nou anys l'economia
mundial es col·lapsa i es produeix un canvi polític que es basa en
la imposició de les noves tecnologies i l'eliminació de qualsevol
tipus d'element cultural. En aquest món, dos mil milions de persones
estan dividides, depenent de la seva intel·ligència, en cinc castes
socials diferents: alfes, betes, gammes, deltes i èpsilons. Cada una
d'aquestes classes, les quals han estat manipulades genèticament per
l'Estat estan dividides en més i menys i suposen gairebé la
totalitat de la població mundial. Perquè no hi hagi revoltes
socials i la “felicitat” mundial pugui perviure, l'Estat controla
els seus habitants amb una droga anomenada soma i, en aquest context,
Bernard Marx i Lenina Crowne, dos personatges inspirats amb la figura
de Karl Marx i Lenin, es troben tot i les seves diferències i
emprenen un viatge cap a una reserva salvatge, on troben Linda, una
beta que havia quedat reclosa en el món incivilitzat i havia
infantat una criatura (fet considerat antinatural puix que la
natalitat a partir de les relacions personals s'havia substituït pel
control de natalitat imposat per l'Estat). El seu fill, un salvatge
anomenat John, és inserit al nou Estat Mundial i pot observar les
atrocitats comeses per la nova política, les quals l'acaben induint
al suïcidi.
Els avanços tecnològics han permès que la societat sigui
controlada pel condicionament genètic i psicològic, mitjançant la
hipnopèdia. Així doncs, el pensament dels individus depèn de la
seva casta, que alhora depèn de la seva intel·ligència.
Un món feliç és una crítica al present mitjançant la
ficcionalització d'un futur distòpic. Per aquest motiu, doncs, no
és estrany que Huxley es refereixi reiteradament als líders del
marxisme i a les institucions britàniques per a crear un context
coherent per la seva obra. Val a dir que l'autor va viure un moment
històric convuls (1894 -1963): període en el qual s'hi van produir
la Primera i la Segona Guerra Mundial i van néixer el comunisme rus
i el feixisme europeu.
La lluita entre l'individu inadaptat i la societat consumista, la
manca de referents culturals ferms, el determinisme duit a terme per
un Estat Mundial i la pèrdua de la llibertat de les persones són
els eixos centrals d'aquesta obra la qual ha estat i és un referent
per la literatura actual.
