dilluns, 24 de juny del 2013

De literatura i reflexió social

Un món feliç
ALDOUS HUXLEY

Aldous Huxley
Un món feliç, publicada amb el títol original Brave new world va ser publicada el 1932 i ha estat considerada com una de les novel·les de ciència ficció més importants del segle XX. En aquest sentit, la novel·la està ambientada en un món utòpic on la llibertat i els lligams emocionals han perdut el seu significat a favor del consumisme, la superficialitat i el detriment dels valors humanístics.

La història succeeix durant l'any 141 d.F (després de Henry Ford) a l'Estat Mundial. Després de la guerra dels nou anys l'economia mundial es col·lapsa i es produeix un canvi polític que es basa en la imposició de les noves tecnologies i l'eliminació de qualsevol tipus d'element cultural. En aquest món, dos mil milions de persones estan dividides, depenent de la seva intel·ligència, en cinc castes socials diferents: alfes, betes, gammes, deltes i èpsilons. Cada una d'aquestes classes, les quals han estat manipulades genèticament per l'Estat estan dividides en més i menys i suposen gairebé la totalitat de la població mundial. Perquè no hi hagi revoltes socials i la “felicitat” mundial pugui perviure, l'Estat controla els seus habitants amb una droga anomenada soma i, en aquest context, Bernard Marx i Lenina Crowne, dos personatges inspirats amb la figura de Karl Marx i Lenin, es troben tot i les seves diferències i emprenen un viatge cap a una reserva salvatge, on troben Linda, una beta que havia quedat reclosa en el món incivilitzat i havia infantat una criatura (fet considerat antinatural puix que la natalitat a partir de les relacions personals s'havia substituït pel control de natalitat imposat per l'Estat). El seu fill, un salvatge anomenat John, és inserit al nou Estat Mundial i pot observar les atrocitats comeses per la nova política, les quals l'acaben induint al suïcidi. 
Els avanços tecnològics han permès que la societat sigui controlada pel condicionament genètic i psicològic, mitjançant la hipnopèdia. Així doncs, el pensament dels individus depèn de la seva casta, que alhora depèn de la seva intel·ligència.
Un món feliç és una crítica al present mitjançant la ficcionalització d'un futur distòpic. Per aquest motiu, doncs, no és estrany que Huxley es refereixi reiteradament als líders del marxisme i a les institucions britàniques per a crear un context coherent per la seva obra. Val a dir que l'autor va viure un moment històric convuls (1894 -1963): període en el qual s'hi van produir la Primera i la Segona Guerra Mundial i van néixer el comunisme rus i el feixisme europeu.
La lluita entre l'individu inadaptat i la societat consumista, la manca de referents culturals ferms, el determinisme duit a terme per un Estat Mundial i la pèrdua de la llibertat de les persones són els eixos centrals d'aquesta obra la qual ha estat i és un referent per la literatura actual.

dimecres, 5 de juny del 2013

De literatura experimental (II)

NINGÚ (transparències)

Continuant amb l'obra experimental del poeta artanenc Miquel Mestre podem parlar d'una altre poemari de gust exquisit i personal, publicat el 1978. En el mateix context social, l'autor ens presentà una publicació en forma de carpeta on el suport és el que configura el sentit dels poemes els quals, en ocasions, apareixen sense la necessitat de l'escriptura.
Ningú és un joc de versos i materials diversos però també un joc de cultures i estructures. En aquest sentit, el haiku és la forma poètica predominant del poemari i, amb aquesta composició, el poeta crea una història breu, centrada amb alguns dels elements més importants de la cultura japonesa: budisme, tantra, zen: una evasió de la realitat
Un haiku és, com diu l'Enciclopèdia catalana “una forma estròfica japonesa formada per tres versos, de cinc, set i cinc síl·labes respectivament” però, en el poemari comentat, es converteix en una imatge: un foli amb tres papers, que simbolitzen els tres versos del haiku, aferrats l'un damunt de l'altre, cada un més petit que l'anterior i, a la dreta de cada un d'ells, un nombre: 1, 2 i 3.
La representació gràfica d'aquesta composició poètica breu és l'explicació de la seva estructura lògica: el primer vers és el més imprecís, el segon engloba el significat del seu anterior i el tercer és la culminació de la composició, el reflex de les idees expressades construïdes dins el buit: el paper en blanc.
La carpeta presenta poesia, imatge i textura alternades en diferents pàgines. Un dels recursos que crida més l'atenció és la utilització d'un vidre i la seva transparència. El vidre és transparent, fred, delicat i perillós, com la vida mateixa, que pot tallar i es pot rompre com un fil: un fil migpartit simbolitza la mort del pare de l'autor i la fragilitat dels éssers humans.
A continuació, un sobre amb un tarja en blanc, dirigida a ningú, que som nosaltres i el buit del qual no podem escapar i, en aquest buit, la ràbia i l'opacitat: una fusta amb una ratlla i el darrer vers del darrer haiku “tornam cap a casa”, tocam de peus a terra, retornam a la vida real i reaccionam violentament en contra d'aquesta realitat que ens oprimeix: traçam una ratlla amb força, ràbia i resignació.
És un viatge curt, amb imatges bellíssimes i reflexions vitals i alhora, una manera de concebre el món, l'art i la realitat. En aquest sentit, Damià Pons, que prologà el poemari, explica que és un llibre que amaga el món tangible, defuig de l'opinió política, no parla de les dificultats sinó de temes senzills i amb caràcter evasiu. Tanmateix, parlant amb el poeta em vaig adonar que és més que un poemari, són les sensacions d'un moment vital, social i cultural plasmades a partir d'allò que les pot definir.