V de Vendetta:
de la ideologia a la popularització
Entre els anys 1982 i 1983, Allan Moore va publicar la novel·la
gràfica V for Vendetta la qual va ser adaptada al cinema
l'any 2006. El mateix Allan Moore es va desentendre de la producció
cinematogràfica perquè no estava d'acord amb l'adaptació i, a
partir de la seva reacció, la crítica i els espectadors van adoptar
dues postures oposades que anaven des dels insults als elogis i que
van ser la causa d'una polèmica que va durar mesos. Així doncs,
crec que és interessant comentar alguns dels factors que van fer que
sorgissin les dues postures adoptades davant la pel·lícula, posant
èmfasi a la intencionalitat de les dues versions.
V de vendetta agafa com a
punt de partida la conspiració de la pólvora, una revolta ideada
per una sèrie de catòlics anglesos que, com a reacció al rei Jaume
I d'Anglaterra, planejaren fer volar el Parlament anglès el 5 de
novembre de 1605. Durant aquesta conspiració, Guy Fawkes, un militar
anglès, va convertir-se en símbol i, de fet, la màscara del
personatge principal – tant de la novel·la gràfica com de la
pel·lícula – està inspirada en la figura d'aquest personatge
històric.
La gran diferència entre la
novel·la gràfica i el film rau en el temps narratiu. Així, mentre
que l'original emmarca la història entre els anys 1977-1978,
l'adaptació s'inspira en un futur fictici. El temps narratiu, doncs,
és important per entendre la gran diferència entre les dues
versions ja que és el que ens permet veure com la pel·lícula ha
popularitzat els elements de la novel·la gràfica. Allan Moore va
crear l'original com a reacció al tatxerisme, molt present a
l'Anglaterra de la dècada dels vuitanta. A més, el còmic fa una
crítica a la societat en tant que el dictador que governa ha estat
triat pel poble i mantingut per la manca de personalitat de les
classes popular. Tanmateix, el film adapta el context polític,
fent-lo actual i, a més, deixa de banda la crítica social i
deshumanitza el règim, convertint a l'Estat amb l'únic responsable
de la situació política. És un fet, doncs, que mentre que la
novel·la gràfica té una intencionalitat real, la pel·lícula
transforma els elements més polèmics per a arribar a un públic més
ampli, més global. No és estrany, tanmateix, tenint en compte el
públic que accedeix a cada gènere – és clar que el cinema té
una major incidència popular que no pas la novel·la gràfica o el
còmic –. Un dels fets interessants de l'adaptació és la
introducció del tema de la guerra biològica, una temàtica que
interessa molt avui dia.
L'adaptació, tanmateix, no acaba
aquí. Els personatges també pateixen transformacions. V, el
protagonista, és presentat al còmic com un lluitador sense
escrúpols mentre que a la pel·lícula lluita per un propòsit, per
aconseguir la llibertat. La protagonista femenina, Evey, és, a la
pel·lícula, una jove normal, forta i amb ideologia mentre que a la
novel·la gràfica és una dona sense propòsits, obligada a
prostituir-se i desesperada. La pel·lícula, doncs, suavitza les
característiques dels personatges principals per a crear empatia
entre ells i el públic i fa el contrari amb l'antagonista que, a la
pel·lícula és un personatge sense cap qualitat humana mentre que
al còmic és un home inepte que creu amb el regim feixista però que
no sap estar en societat.
D'aquesta manera, doncs, sembla que
l'evasió cap al futur, la bonhomia dels protagonistes i l'atrocitat
dels qui agafen el rol d'antagonistes està de moda i crea referents
a la cultura de masses. Tanmateix, hem de tenir en compte que el
producte que es veu al cinema parteix d'unes bases
descontextualitzades i desproveïdes d'ideologia que s'han adaptat
per a fer-lo accessible al gran públic, una adaptació, això sí,
ben aconseguida i que ha aconseguit crear interès pel gènere de la
novel·la gràfica, malauradament molt malmesa.
